La càmera obscura és un instrument òptic que permet
obtenir una projecció plana d'una imatge externa sobre la zona interior de la
seva superfície. Va constituir un dels dispositius ancestrals que van conduir
al desenvolupament de la fotografia. Els aparells fotogràfics actuals van
heretar la paraula càmera de les antigues cambres obscures.
Consisteix en una caixa tancada i un petit forat pel
qual entra una mínima quantitat de llum que projecta en la paret oposada la
imatge de l'exterior. Si es dota amb paper fotogràfic es converteix en una
càmera fotogràfica estenopeica.
Originalment, consistia en una sala tancada. L'única Font
de llum era un petit orifici practicat en un dels murs, per on obstaculitzen
els rajos lluminosos reflectint els objectes de l'exterior en una de les seues
parets. L'orifici funciona com una lent convergent i projecta, en la paret
oposada, la imatge de l'exterior invertida tant vertical com horitzontalment.
Etimologia
El nom cambra obscura (del llatí càmera obscura) va
ser encunyat per Johannes Kepleren el seu tractat Ad Vitellionem Paralipomenade 1604.
En ell exposa el funcionament de la cambra obscura, que servirà per
desenvolupar l'invent del telescopi.
Al seu torn, el concepte de "càmera" en òptica ho va introduir per primera vegada el físic i matemàtic musulmà Alhacén, إبن الهيثم. Aquest erudit àrab nascut en Basra en 965 va escriure el primer tractat òptic en el qual demostrava que les teories gregues sobre els rajos lluminosos no tenien fonament i eren errònies. Així, en el seu llibre va argumentar que els rajos lluminosos van dels objectes a l'ull que els observa i no a l'inrevés, com havien afirmat els grecs Aristòtil i Euclides. Va ser el primer a descriure els principis de la "cambra obscura", de l'àrab, قمرة, ha de llegir-se "Comra", construint un calaix fosc amb un petit orifici en una de les seves parets que, en ser travessat per un raig de llum, projectava invertida la imatge de l'objecte exterior. Sistema precursor de les modernes càmeres fotogràfiques.
Al seu torn, el concepte de "càmera" en òptica ho va introduir per primera vegada el físic i matemàtic musulmà Alhacén, إبن الهيثم. Aquest erudit àrab nascut en Basra en 965 va escriure el primer tractat òptic en el qual demostrava que les teories gregues sobre els rajos lluminosos no tenien fonament i eren errònies. Així, en el seu llibre va argumentar que els rajos lluminosos van dels objectes a l'ull que els observa i no a l'inrevés, com havien afirmat els grecs Aristòtil i Euclides. Va ser el primer a descriure els principis de la "cambra obscura", de l'àrab, قمرة, ha de llegir-se "Comra", construint un calaix fosc amb un petit orifici en una de les seves parets que, en ser travessat per un raig de llum, projectava invertida la imatge de l'objecte exterior. Sistema precursor de les modernes càmeres fotogràfiques.
Història
Encara que no se sap amb seguretat, la cambra obscura
pot ser que fos inventada pel filòsof i científic grec Aristòtil al segle IV
a.C, ja que d'ell es conserva una descripció de l'aparell i del fenomen que li
donava sentit: "Els rajos del sol que penetren en una caixa tancada a
través d'un petit orifici sense forma determinada practicat en una de les seves
parets formen una imatge en la paret oposada la grandària de la qual augmenta
en augmentar la distància entre la paret en la qual s'ha practicat l'orifici i
la paret oposada en la qual es projecta la imatge". L'observació posterior
d'aquest fenomen va donar origen a les teories de Alhacén.
Al segle XIII Roger Bacon coneixia ja el fenomen de la cambra obscura encara que, probablement, fins al segle XV, no se li va donar aplicació pràctica com a instrument auxiliar per al dibuix. La primera descripció completa i il·lustrada sobre el funcionament de la cambra obscura, apareix en els manuscrits de Leonardo da Vinci. Quan Dóna Vinci va usar la cambra obscura, aquesta no era una habitació especial sinó un lloc corrent, sense llum, amb una lent que perfeccionava la imatge quan es projectava a l'interior des de fora. Per a ell, aquesta caixa era un mitjà que en potència tindria grans usos per a la representació i per tant podria ser utilitzada com un mitjà per calcar una imatge amb un llapis. Posteriorment va ser Giovanni Battista della Porta qui li va agregar una lent a la cambra obscura per augmentar la claredat del que es veia.
L'artista neerlandès Constantin Huygens va notar que la vivacitat de les imatges en la cambra obscura era més forta que les de les pintures. L'interès que es va produir per aquest fenomen va aconseguir un canvi en l'instrument: es van construir habitacions fosques que en ocasions podien ser de la grandària d'un armari en els quals la persona podia endinsar-se i estar aquí dempeus o asseguda realitzant dibuixos. Posteriorment es va donar la creació de les casetes que eren una espècie de palanquines amb cortines per a una sola persona, no obstant això, el veritable avanç es va donar quan la cambra obscura va passar de ser una espècie d'armari a una càmera portàtil.
Al segle XVI es construeixen càmeres portàtils amb un objectiu de major diàmetre dotat de lents, amb el que la imatge guanyava en definició i lluminositat. En la seva majoria estaven fetes de fusta i eren utilitzades per naturalistes, científics, topógrafos, artistes i aficionats de qualsevol índole. Artistes dels segles XVI i XVII, com Johannes Vermeer i uns altres van usar cambres obscures per ajudar-se en l'elaboració dels seus esbossos i pintures.
Al segle XIII Roger Bacon coneixia ja el fenomen de la cambra obscura encara que, probablement, fins al segle XV, no se li va donar aplicació pràctica com a instrument auxiliar per al dibuix. La primera descripció completa i il·lustrada sobre el funcionament de la cambra obscura, apareix en els manuscrits de Leonardo da Vinci. Quan Dóna Vinci va usar la cambra obscura, aquesta no era una habitació especial sinó un lloc corrent, sense llum, amb una lent que perfeccionava la imatge quan es projectava a l'interior des de fora. Per a ell, aquesta caixa era un mitjà que en potència tindria grans usos per a la representació i per tant podria ser utilitzada com un mitjà per calcar una imatge amb un llapis. Posteriorment va ser Giovanni Battista della Porta qui li va agregar una lent a la cambra obscura per augmentar la claredat del que es veia.
L'artista neerlandès Constantin Huygens va notar que la vivacitat de les imatges en la cambra obscura era més forta que les de les pintures. L'interès que es va produir per aquest fenomen va aconseguir un canvi en l'instrument: es van construir habitacions fosques que en ocasions podien ser de la grandària d'un armari en els quals la persona podia endinsar-se i estar aquí dempeus o asseguda realitzant dibuixos. Posteriorment es va donar la creació de les casetes que eren una espècie de palanquines amb cortines per a una sola persona, no obstant això, el veritable avanç es va donar quan la cambra obscura va passar de ser una espècie d'armari a una càmera portàtil.
Al segle XVI es construeixen càmeres portàtils amb un objectiu de major diàmetre dotat de lents, amb el que la imatge guanyava en definició i lluminositat. En la seva majoria estaven fetes de fusta i eren utilitzades per naturalistes, científics, topógrafos, artistes i aficionats de qualsevol índole. Artistes dels segles XVI i XVII, com Johannes Vermeer i uns altres van usar cambres obscures per ajudar-se en l'elaboració dels seus esbossos i pintures.
Cambra obscura i alquímia
La cambra obscura, si ben va ser creada en resposta a
les necessitats de pintors i científics, en l'antiguitat també va ser coneguda
com a “caixa màgica” i va estar estretament relacionada amb un animal
fantàstic: l'unicorn. S'han trobat diferents escrits i esbossos que descriuen
la cambra obscura però l'orifici i l'efecte de producció d'imatges que la
caracteritza només podia donar-se si es perforava la “caixa” amb la banya d'un
unicorn.
Des del segle IV, mags i alquimistes van investigar fenòmens relacionats amb la llum i les imatges. Fata Morgana, bruixa de la cort i germana d'Arturo, gelosa del prestigi de Merlín va aconseguir robar secrets del mag per tractar d'utilitzar-los, entre ells, es va trobar el següent escrit: «(...) L'ull de la caixa màgica haurà de ser perforat amb una banya d'Unicorn, de no ser així, resultarà per complet inefectiva.«(...)1 Aquesta creença va perdurar fins al segle XI i es creia que els unicorns es van extingir per l'ús que se li donava a les seves banyes per utilitzar-los en funció de la ja esmentada “caixa màgica”. Amb Merlín apareix la primera referència a l'Unicorn i la seva participació en el “art de aprendre imatges”.
TzungChingPung, alquimista del segle VI va fer aquesta altra referència: «(...)Per aconseguir belles i delicades reproduccions, tant de boscos i llacs, així com de qualsevol cosa en general, és necessari disposar de la banya d'Unicorn de Tchung-*Kuo.«(...)2
Abdel-el-Kamir[cita requerida] no descriu la cambra obscura com el seu contemporani Merlín, no obstant això, dóna una recepta de com preparar una emulsió sensible a la llum, aquesta és, la pel·lícula fotogràfica. És fins al segle XI, amb l'alquimista Adojuhr[citarequerida], que s'utilitza per primera vegada la cambra obscura-càmera màgica segons ell- amb una emulsió extraordinàriament sensible[cita requerida], que li va permetre imprimir imatges en moviment[cita requerida] àdhuc mancant de lent.
Les al·lusions a l'Unicorn de Merlín i TzungChingPung són vagues, en el de Adojuhrsucceeix el contrari, doncs fa una detallada i minuciosa descripció d'aquest animal, també assenyala a més, la utilitat de la banya de cadascuna de les diferents espècies per a la perforació de el “objectiu” de les caixes màgiques. Algunes transcripcions de Adojuhr:
«(...)Es pren una banya d'Unicorn, s'agusa finalment per la punta, i amb ell es practica un petit orifici sobre qualsevol superfície refulgente. Per aquest orifici podran fer-se passar, comprimint la seva essència, tota classe de persones, objectes i llocs, mateixos que hauran de ser guardats acuradament en una caixa de cartró on romandran per l'eternitat, per ser trets quan algú els necessiti.«(...)3
Una altra de les funcions que també se li van arribar a donar a aquesta caixa màgica és la de “aprehender esperits malignes” i buscar la forma d'exterminar-los, en les representacions de l'alquimista es veu més clarament l'anterior. Es creia que existien diferents espècies d'Unicorns i cadascun s'usava d'una forma diferent en les caixes màgiques.
Des del segle IV, mags i alquimistes van investigar fenòmens relacionats amb la llum i les imatges. Fata Morgana, bruixa de la cort i germana d'Arturo, gelosa del prestigi de Merlín va aconseguir robar secrets del mag per tractar d'utilitzar-los, entre ells, es va trobar el següent escrit: «(...) L'ull de la caixa màgica haurà de ser perforat amb una banya d'Unicorn, de no ser així, resultarà per complet inefectiva.«(...)1 Aquesta creença va perdurar fins al segle XI i es creia que els unicorns es van extingir per l'ús que se li donava a les seves banyes per utilitzar-los en funció de la ja esmentada “caixa màgica”. Amb Merlín apareix la primera referència a l'Unicorn i la seva participació en el “art de aprendre imatges”.
TzungChingPung, alquimista del segle VI va fer aquesta altra referència: «(...)Per aconseguir belles i delicades reproduccions, tant de boscos i llacs, així com de qualsevol cosa en general, és necessari disposar de la banya d'Unicorn de Tchung-*Kuo.«(...)2
Abdel-el-Kamir[cita requerida] no descriu la cambra obscura com el seu contemporani Merlín, no obstant això, dóna una recepta de com preparar una emulsió sensible a la llum, aquesta és, la pel·lícula fotogràfica. És fins al segle XI, amb l'alquimista Adojuhr[citarequerida], que s'utilitza per primera vegada la cambra obscura-càmera màgica segons ell- amb una emulsió extraordinàriament sensible[cita requerida], que li va permetre imprimir imatges en moviment[cita requerida] àdhuc mancant de lent.
Les al·lusions a l'Unicorn de Merlín i TzungChingPung són vagues, en el de Adojuhrsucceeix el contrari, doncs fa una detallada i minuciosa descripció d'aquest animal, també assenyala a més, la utilitat de la banya de cadascuna de les diferents espècies per a la perforació de el “objectiu” de les caixes màgiques. Algunes transcripcions de Adojuhr:
«(...)Es pren una banya d'Unicorn, s'agusa finalment per la punta, i amb ell es practica un petit orifici sobre qualsevol superfície refulgente. Per aquest orifici podran fer-se passar, comprimint la seva essència, tota classe de persones, objectes i llocs, mateixos que hauran de ser guardats acuradament en una caixa de cartró on romandran per l'eternitat, per ser trets quan algú els necessiti.«(...)3
Una altra de les funcions que també se li van arribar a donar a aquesta caixa màgica és la de “aprehender esperits malignes” i buscar la forma d'exterminar-los, en les representacions de l'alquimista es veu més clarament l'anterior. Es creia que existien diferents espècies d'Unicorns i cadascun s'usava d'una forma diferent en les caixes màgiques.
Ús
Va ser utilitzada antigament com a ajuda per al
dibuix. La imatge, projectada sobre paper o un altre suport, podia servir de
pauta per dibuixar sobre ella. Posteriorment, quan es van descobrir els
materials fotosensibles, la cambra obscura es va convertir en càmera
fotogràfica estenopeica (la que usa un simple orifici com a
objectiu).
Aquestes càmeres estaven molt limitades pel compromís necessari en establir el diàmetre de l'obertura: suficientment reduït perquè la imatge tingués una definició acceptable; suficientment gran perquè el temps d'exposició no fos massa llarg.
L'ús de la cambra obscura va suposar un gran impuls per idear la manera de produir imatges permanents i automàtiques. Pot ser considerat com el que va proporcionar les bases del que avui coneixem com la fotografia.
Aquestes càmeres estaven molt limitades pel compromís necessari en establir el diàmetre de l'obertura: suficientment reduït perquè la imatge tingués una definició acceptable; suficientment gran perquè el temps d'exposició no fos massa llarg.
L'ús de la cambra obscura va suposar un gran impuls per idear la manera de produir imatges permanents i automàtiques. Pot ser considerat com el que va proporcionar les bases del que avui coneixem com la fotografia.
Referències
1. Jurado, Carlos (2009). El arte de la aprehensión de las imágenes y el unicornio. México: Colección de Chiapas.p.31.
2. Jurado, Carlos (2009). El arte de la aprehensión de las imágenes y el unicornio. México: Colección de Chiapas.p.32.
3. Jurado, Carlos (2009). El arte de la aprehensión de las imágenes y el unicornio. México: Colección de Chiapas.p.35.
1. Jurado, Carlos (2009). El arte de la aprehensión de las imágenes y el unicornio. México: Colección de Chiapas.p.31.
2. Jurado, Carlos (2009). El arte de la aprehensión de las imágenes y el unicornio. México: Colección de Chiapas.p.32.
3. Jurado, Carlos (2009). El arte de la aprehensión de las imágenes y el unicornio. México: Colección de Chiapas.p.35.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.