TEORIA DE LA IMATGE

L’atracció per les imatges és una constant en la història de la cultura. Per aquest motiu són i han estat un instrument clau per conéixer com és una època determinada.

La imatge s’ha utilitzat com a reclam al llarg de la història:

Atribucions sobrenaturals 

La pintura mural durant la prehistòria era considerada imprescindible als rituals dels caçadors, convençuts dels poders d’aquestes per millorar les tècniques de caça. S’utilitzava per aconseguir bons resultats a les caceres.

By Janep 13 CC altamira

Difusió de creences i idees 

El relleu de les façanes a l’Edat Mitjana, al Renaixement i al Barroc, es va convertir en símbol de poder. Així algunes figures monstruoses infonien temor als fidels quan entraven a les esglésies i catedrals cristianes. En una societat analfabeta, l’ús de la imatge per difondre idees o creences va resultar eficaç. 

El color 

Els colors han estat símbols de jerarquia social al llarg de tota la història de l’art. Per exemple el color vermell púrpura era patrimoni dels emperadors romans i d’algunes famílies patrícies. 

Cal dir que un mateix color pot tenir diferents significats segons en quin lloc del planeta estiguen. Per exemple, el taronja a Irlanda del Nord, a Holanda, o als països de tradició budista. 

En una societat tecnològica en la qual és molt fàcil manipular la realitat, resulta indispensable que el consumidor d’imatges tinga la cultura suficient per a poder ser crític quan se li ofereix un producte, bé informatiu o bé publicitari. 

La publicitat gràfica, sobretot televisiva, i la informació són els camps en els quals trobem la densitat més grossa d’imatge. La venda de productes o idees ha sigut el que ha conferit el poder més gran a les empreses audiovisual. 

La comunicació audiovisual 

El concepte de disseny i l’associació de valors i estils de vida a determinades imatges estandarditzades o estereotips constitueixen les característiques més destacables de la comunicació audiovisual. 

Així, per exemple, els logotips i les marques suposen la base del comerç de roba i articles de regal, només per l’estètica que tenen o l’estil de vida al qual s’associa. 

Per altra banda, és fàcil observar que es tendeix a adquirir una sèrie de productes associats per la publicitat a la bellesa, al desig, al benestar o a la diversió abans que per les propietats o qualitats del producte en si. 

LES LLEIS DE LA PERCEPCIÓ

Les lleis de la percepció de l’escola alemanya de la Gestalt van estudiar alguns aspectes perceptius que han resultat molt útils en matèria de comunicació per comprendre la manera en què percebem les imatges i quina és la distribució compositiva més idònia per reforçar una imatge.

Llei general de la FIGURA I FONS

Figura, és un element que existeix en un espai o “camp” destacant-se en la seua interrelació amb altres elements. Fons: Tot allò que no és figura, és la part del camp que conté elements interrelacionats que sostenen a la figura que, per culpa del seu contrast, tendeixen a desaparéixer.

Llei de la BONA FORMA

El cervell intenta organitzar les imatges que percep en figures el més simple possible, rebutjant l'inacabat o defectuós i a vegades completant-les amb la imaginació.

Tot receptor té una tendència natural a la simplificació, la simetria, l’equilibri, el tancament, l’ordre, que faciliten el record d’allò que percep.

Llei del TANCAMENT

Les formes tancades i acabades són més estables visualment, la qual cosa fa que tendim a "tancar" i a completar amb la imaginació les formes percebudes buscant la millor organització possible.

Llei del CONTRAST

Un element es distingeix de la resta per la seua singularitat com ara la seua forma, mida, color o altres qualitats pròpies de l'objecte.

Llei de l’AGRUPAMENT 

Tendim a organitzar els elements que percebem entorn a conjunts significatius organitzats. Generalment els elements tendeixen a agrupar-se amb els que es troben a menor distància.

Les diverses formes d'agrupament poden establir-se per: Proximitat, Semblança, Continuïtat i Simetria.

LES FUNCIONS DE LA IMATGE

Funció REFERENCIAL 

Fa referència a la capacitat per referir-se de manera objectiva a alguna cosa, fet o esdeveniment.

Funció EMOTIVA

La imatge és un mitjà que pot estimular les passions o actituds del receptor.

Funció CONNOTATIVA o simbòlica

Inclou la capacitat retòrica, per la qual la imatge adquireix significats exclusius per a un receptor o per a una col·lectivitat determinada.

Funció POÈTICA

Vinculada a la capacitat creativa, es refereix a la capacitat de la imatge per a sorprendre el receptor, cridar-li l’atenció.

Funció FÀTICA

Marca el grau d’apropament dels interlocutors i el receptor.

Funció METALINGÜÍSTICA

És la capacitat de referir-se a si mateix o al propi llenguatge utilitzat al missatge.

La pel·lícula de François Truffaut La nit Americana, per exemple, és una pel·lícula que tracta sobre com es fan les pel·lícules.

ELS GRAUS D'ICONICITAT

Abraham Moles va denominar com a graus d’iconicitat a l’aproximació d’una imatge a la realitat que representa. De manera que com més similitud tinga la representació respecte a la realitat major serà el seu grau d’iconicitat.

Els graus en els quals una imatge es relaciona amb la realitat en què es basa són diferents. Per exemple, una fotografia no representa la realitat com ho fa un senyal de trànsit que indica el pas d’escolars per una zona o el símbol de la pau.

En el cas de la fotografia, el fotògraf selecciona amb la seua càmera un fragment de la realitat que es converteix en representació, imita la realitat.

En l’exemple del senyal de trànsit, les siluetes d’uns nens no descriuen exactament un fragment d’una realitat, sinó que remet un significat, substitueix la realitat.

Pel que fa al símbol de la pau, el cercle i les línies no es corresponen amb un objecte de la realitat que es pot veure, escoltar o tocar com a “pau” sinó que la societat ha ensenyat als seus membres que aquesta imatge es refereix a un concepte determinat, simbolitza la realitat.

En una escala del 0 al 12, les imatges escultòriques i en 3D estarien al nivell màxim (12) i la fotografia a un nivell intermedi (8).

Als nivells més bàsics trobem els senyals, icones, logotips i gràfics, i a un nivell més proper la fotografia (5 i 6), les imatges classificades dins del codi pictòric.