ANÀLISI DE LA IMATGE

1. Referència i context
2. Elements formals
3. Valors estètics
4. Valors semàntics
5. Eines i procediments emprats

COM ANALITZAR UNA IMATGE

Referència i context
L'obra
L'autor
L'època

Fórmules per començar a escriure...

Ordre de lectura i recorreguts visuals.

-Composició (tipus, línies, punts, etc. Estructura dels elements, enquadrament).

-Simplicitat/complicitat (intencionalitat).

-Plans.

-Angles.

-Valoració cromàtica.

-Textures.

-Il·luminació.

Elements formals

Planificació

Textura

Valoració cromàtica

Composició

Il·luminació

Valors estètics

Il·luminació

Valors semàntics

Intenció de l'autor/funció de la imatge

Eines i procediments emprats

Naturalesa de la imatge (digital/analògica)

Escenari real/estudio

Modificacions (fotomuntatge/retoc posterior)

Grau d'intervenció de l'autor (enquadrament, expressivitat, etc).

Preparació prèvia

Forma part d'algun corrent o gènere

ANÀLISI D'UNA IMATGE

Quan parlem de llenguatge de comunicació pensem directament amb el llenguatge verbal, és a dir, amb les paraules i la manera com les combinem per construir frases que representen algun significat.

Existeixen però altres maneres de comunicar significats, i el llenguatge audiovisual n'és un exemple clar. En aquest llenguatge utilitzem altres recursos a banda de les paraules: les imatges i els sons, que també es combinen i s'articulen per generar significat. Tal com hem vist les imatges i en com es generen i combinen per tal d'aportar significat.

Tota imatge està relacionada amb la realitat, o bé perquè l'imita, o bé perquè la representa o bé perquè en fa referència.

Anàlisi contextual

Es refereix a les dades generals de la imatge, en aquest cas d'una fotografia.

Són dades que no depenen de cap estudi a priori, sovint és informació que acompanya a la mateixa imatge i serveix per a contextualitzar-la. 

Aquests elements poden ser:

Dades generals: Títol, autor, nacionalitat, any, procedència, gènere, moviment.

Dades tècniques: Blanc i negre o color, format, càmera, suport, objectiu, altres informacions (exposició, sensibilitat, balanç de blancs...).

Dades bibliogràfiques i critiques: Fets bibliogràfics rellevants, comentaris crítics sobre l'autor.

Sovint aquesta informació acompanya a la mateixa imatge si aquesta apareix en alguna font d'informació (llibre, web, exposició, ...). Així i tot, pel que fa a la informació més tècnica, en alguns casos, encara que l'autor no la facilite es pot arribar a deduir en bona part, però caldrà tenir uns coneixements profunds de la tècnica de la fotografia.

Anàlisi denotatiu

Parlem del significat denotatiu d'una imatge quan ens centrem en la realitat objectiva del que veiem sense fer-ne cap interpretació. Aquesta observació ens permet explicar el que es veu a simple vista, però també ens permet deduir els recursos i les tècniques utilitzades en la seua creació. D'aquest anàlisi objectiu podem deduir aspectes com:

Descripció objectiva dels elements de la imatge: objectes, personatges, escenari...

Morfologia de la imatge: punts, línies, plans, colors.

Estudi compositiu: Tipologia del pla, angulació, enquadrament, llei de terços, centres d'interés, recorregut visual, estructura compositiva.

Temps de representació: Instantaneïtat, duració, atemporalitat, temps simbòlic, temps subjectiu, seqüencialitat...

Graus de significació de les imatges: icònica / abstracta, simple / complexa, Monosèmica / polisèmica, Original / redundant (estereotipada), denotativa / connotativa.

Anàlisi connotatiu

Parlem del significat connotatiu d'una imatge quan ens centrem en els aspectes que poden evocar records, significats, sentiments i valors. Tots aquests aspectes no són interpretats de la mateixa manera per diferents individus, donat que depenen d'aspectes com la condició social, l'edat, el context personal, ..., per això parlem d'un anàlisi subjectiu.

En el cas que estiguem analitzant una fotografia publicitària d'un producte, d'aquest anàlisi subjectiu podem deduir aspectes com:

Impacte: Agrada o no i per què. Quins aspectes poden resultar més impactants.

La idea: L'acudit, l'essència de l'anunci, el centre sobre el que giren els altres elements.

El tractament formal

Funcions de la imatge (valors comunicatius): conativa, fàtica, referencial, emotiva, poètica.

Significat derivat dels elements morfosintàctics: plans, angulació, color, llum.

Estratègia comunicativa: Pretén convéncer, seduir, que l'espectador s'identifique, que projecte...

Recursos i estereotips que gestiona: eslògan, textos, estereotips i models d'admiració, paisatges i elements valorats positivament, tons colors, angle de visió.