A cada posició del diafragma li correspon un “número f”, (F/1.4, f/1.4, f/2, f/2.8, f/4, f/5.6, f/8, f/11, f/16 , f/22, f/32). Com més petit siga el número, més obert està la lent. Cada pas d’obertura de diafragma deixa passar la meitat de la llum del pas següent. Per exemple, f/22 deixa passar la meitat de la llum de f/16 i f/8 deixa passar el doble de la llum que f/16.
Què és l'obturador ?
És una cortineta que normalment es troba en posició tancada i s’obre únicament per permetre el pas de la imatge quan s’oprimeix el disparador.
L'obturador controla el temps d'exposició de la pel·lícula o del sensor a la llum, en funció de la seua velocitat d’obertura i tancament.
La velocitat d'obturació
Mitjançant l’obturador regulem el temps d’exposició a través de la velocitat d'obturació, és a dir, el temps durant el qual la pel·lícula o xip estan exposats a la llum de l'objectiu.
En cas de velocitats ràpides (superiors a 1/60 segons) l’obturador roman obert molt poc temps deixant passar menys llum cap a l’element fotosensible, aconseguint congelar o reduir notablement el moviment.
Quadre de velocitats d'obturació:
Fins a 1/30 segons ...............................................Velocitats lentes
Des d' 1/60 fins a 1/125 segons............................Velocitats mitjanes
A partir de 1/250..................................................Velocitats ràpides
Modo B................................................................Expo. llargues (ajuda d’un suport)
Modo A................................................................Automàtic
1/125 o X...........................................................Se sincronitza el disparador obert
Velocitat d'obturación lenta (molt temps d'exposició)
Velocitat d'obturación lenta (molt temps d'exposició)
Velocitat d'obturació ràpida (poc temps d'exposició)
Tipus d'obturador
Existeixen bàsicament dos tipus d’obturador: el central (o de laminetes) i el de pla focal (o de cortina).
1) Obturador central. Només l’incorporen els objectius de gran format i les càmeres rèflex de dos objectius. Situat a l’objectiu, està format per unes làmines que s’obren de forma radial.
2) Obturador de pla focal. Es troba en totes les càmeres rèflex d’un sol objectiu. Està situat just davant de la pel·lícula o sensor i està format per dues cortinetes. L’obturador permet establir el temps durant el qual la pel·lícula està exposada, i està situat damunt de la càmera.
OBTURADOR CENTRAL
Sensibilitat de la pel·lícula - ISO
La sensibilitat ISO és, juntament amb l'obertura del diafragma i el temps d'exposició, un dels tres elements que defineixen la exposició en les fotografies.
La sensibilitat ISO determina la quantitat de llum que necessita la càmera per a realitzar una fotografia. ISO o ASA és l'escala de sensibilitat fotogràfica. (ISO: Deutsche Industrie Normen; ASA: American Standard Asociation).
Les necessitats d'una ISO o una altra depenen de les condicions lumíniques. Per exemple, quan fa sol i hi ha prou llum es pot optar per valors ISO entre 100, 200 o 400. Quan les condicions de llum són molt pobres, es pot optar per ISO 600, 800, 1000, 1200 o 3200.
En fotografia digital es nota la qualitat ISO en els quadres grisos de la imatge, de vegades quan l'ISO és molt alt comença a tenir errors de color i generar vermells, blaus i verds que fan malbé la imatge, en aquest cas cal baixar l'ISO (L'escala va del 100 al 3200).
Els objectius de la càmera
Els objectius es poden classificar atenent a la seua distància focal o bé atenent a la capacitat de desplaçament de la lent.
Primera classificació (distància focal)
Podem diferenciar els objectius en tres grans grups: angulars, normals i teleobjectius.
Hem de distingir l'angle de visió que comprén un objectiu i la seua distància i capacitat d'enfocament.
Objectiu Normal (50mm)
Podem anomenar normals a aquests objectius ja que l'angle de visió que ens oferereix és pràcticament igual a l'angle de visió del nostre ull. Són els objectius de 50 mm en les càmeres que empren negatius de 35 mm. No deformen la perspectiva.
Objectiu angular
Amb un objectiu angular no es pot captar elements llunyans, però s’aconsegueix ampliar la perspectiva, de manera que captem més context espacial del que hi ha al voltant de l’objecte a retratar.
L'angle és més obert, pot recollir més escena, però òpticament ens fa la sensació que ens allunye d'ella. Aquests elements fan que es deformen les perspectives i que es varien les distàncies entre els elements.
Els objectes situats en primer terme semblen més propers i els situats un pla més enrere semblen més llunyans i es fan més petits.
Tot i que els angulars ens permeten d'enquadrar un espai ampli sempre produeix deformacions o distorsions en els objectes i en les distàncies. És per aquest motiu que als estudis de televisió s’acostuma a utilitzar aquest tipus de lents perquè l’espai sembla més gran. (Un exemple d’angular extrem és “l’ull de peix” que permet obtenir fotografies totalment circulars). Exagera la perspectiva.
Gran angular
Als objectius angulars més curts se'ls anomena grans angulars. Els objectius gran angular tenen menys distància focal que un objectiu normal i això fa que el seu angle de visió s'amplie, entre els 60 i 180 graus sense arribar a l'extrem de l'ull de peix. Allunyen els objectes situats a una certa distància i engrandeixen els propers. Són freqüentment emprats per a treure imatges de paisatges, també serveixen per a exagerar les perspectives de les coses.
Ull de peix
Un exemple d’angular extrem és “l’ull de peix” que permet obtenir fotografies totalment circulars. Deforma la imatge considerablement.
Teleobjectiu
El teleobjectiu és un tipus de lent d’angle estret que serveix per a enfocar i fer fotografies d’objectes situats en una posició distant de la càmera. Es fa servir sobretot quan la càmera no es pot acostar a l’objecte per impediments com ara les dificultats del terreny, el perill o les mesures de seguretat, per exemple la fotografia de fauna salvatge o el seguiment de famosos.
Amb un teleobjectiu podem fotografiar objectes llunyans, ja que estan dissenyats per apropar els objectes situats a gran distància ampliant la imatge òpticament.
Com més llarg siga l'objectiu (més distància focal) més ens podrem apropar a elements llunyans. Per tant aquests objectius tindran angles de visió molt tancats (inferiors a 50º) però capacitat per acostar-se a elements molt llunyans.
Una altra característica dels teleobjectius és que proporcionen poca profunditat de camp i no permeten enfocar elements molt propers.
Amb un teleobjectiu com els que utilitzen els paparazzis, podem fotografiar objectes distants de forma que semble que es troben a prop, tot i que per arribar a aquesta distància haurem de mirar la imatge com si ho féssem a través d’un tub des de la llunyania: no es veu tot el que hi ha al voltant.
Una altra característica és que tenen una lluminositat bastant baixa, necessitem escenes més il·luminades, suports més sensibles o mantenir el diafragma força obert. Redueix la profunditat de camp
Objectiu macro
L'objectiu macro és un tipus de lent d’angle ample que serveix per a enfocar i fer fotografies amb detall d’objectes molt petits. Es fa servir per exemple a la fotografia d’insectes, de joies o d’experiments de laboratori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.