Des dels inicis de la història l’home ha volgut reproduir imatges amb dibuixos, pintures, gravats i, segons avançaven les tecnologies, fotografia, cinema, etc. intentant que aquestes imatges s’assemblaren al màxim possible a la realitat. És la recerca de la realitat el que ha mogut l’home a crear imatges, però el que avui veiem com una cosa normal, perquè vivim en una societat d’imatges, antigament era un esdeveniment excepcional, relacionat gairebé sempre amb rituals religiosos i polítics.
Padlet "Evolució dels mitjans audiovisuals" clik a l'enllaç
Pàgina molt interessant
Prehistòria
Durant la prehistòria els homes sovint pintaven escenes de caça d’animals a l’interior de coves. Aquesta manifestació artística no era només un simple esbargiment lúdic, sinó que tenien la funció d'afavorir l’èxit de les caceres, atorgant a aquestes pintures poders sobrenaturals.
Civilitzacions antigues
A la Xina, la reproducció d’imatges va arribar a ser un espectacle lúdic. Les ombres xineses en són un exemple.
Amb l’augment de la població i l’organització de les societats i l’economia, queda més temps lliure per dedicar-lo a activitats recreatives, per la qual cosa hi ha un augment en la creació i ús d’imatges.
El comerç esdevé la principal activitat econòmica i és en aquesta època quan la imatge es converteix en un element de comerç exclusiu, sovint en suport de ceràmica o teixits.
L’Edat Mitjana
Durant l’edat mitjana el Cristianisme va utilitzar la representació gràfica com el mitjà de comunicació més eficaç per difondre les seues idees i acostar la població, en gran part analfabeta, a l’Església exposant-los a les imatges inspirades en l’Evangeli.
A partir del segle XV s’aconsegueix la multiplicació d’imatges idèntiques amb la invenció de la impremta i les tècniques de gravat, fet molt important, ja que facilita la producció d’imatges en massa i fa que no siguen úniques, democratitzant-ne l’ús. És a dir, gràcies a les noves tecnologies d’impressió s’aconsegueix que tot el món puga accedir a l’ús de les imatges.
La difusió d’imatges gràcies a la impremta va facilitar la divulgació en massa de les idees reformistes de Luter.
Industrialització (s. XIX)
Amb l’arribada de la societat industrial, els conceptes d’espai i de temps canvien completament amb la invenció de la locomotora.
La velocitat i la percepció dels paisatges a través de les finestres dels vagons del ferrocarril són experiències que l’ésser humà encara no havia viscut i, segons molts experts, d’aquí neix aquesta necessitat de captar l’instant en una imatge.
La recerca d’una imatge instantània portarà a la societat del s. XIX a investigar la manera de poder congelar una escena: la fotografia.
L’objectivitat que suposa la fotografia va provocar una evolució en l’art, juntament amb l’aparició de les avantguardes. Amb la invenció de la fotografia, apareixen formes d’enregistrar la imatge més realista.
Daguerre / el Daguerreotip
Uns anys després dels invents de Niepce, el pintor francés Daguerre realitzà fotografies en plaques recobertes de iodur de plata: l’anomenat daguerreotip. Exposava les plaques durant diversos minuts i a continuació emprava vapors de mercuri per a revelar la imatge fotogràfica.
Aquestes fotos no eren permanents perquè les plaques s’enfosquien gradualment i la imatge acabava desapareixent, a part de la toxicitat dels vapors de mercuri.
El Diorama
El diorama va ser una gran aportació de Daguerre al món del teatre: es tractava d'elements de tres dimensions que, col·locats sobre una superfície corba amb bona il·luminació, emulaven paisatges reals que pràcticament podien tocar-se. Avui en dia es poden trobar en diversos museus arreu del món.
La Cianotípia
La Cianotipia és un antic procediment fotogràfic monocrom, que aconseguia una còpia en color blau, anomenada cianotip (blueprint, en anglés). Actualment els "cianotips" han quedat relegats al terreny artístic.
La primera fotografia en la qual surt un ésser humà va ser realitzada per Louis Daguerre a finals del 1838. La imatge es titola Boulevard du Temple i en ella surt un home en la cantonada inferior esquerra que s’està netejant les botes.
Al segle XVI va ser descrit per Leonardo Da Vinci:
"Si en una habitació totalment a les fosques, es realitza un forat petit pel qual passa la llum, en la paret oposada es forma una imatge invertida de l’escena exterior". (càmera obscura).
Durant el segle XVII la càmera que fins aleshores era una habitació es transforma en un instrument portàtil de fusta. Els científics continuaven experimentant amb sals de plata, observant com s’enfosquien amb l’acció de la llum. Encara no es podien fixar les imatges.
A principis del segle XVIII es va descobrir que alguns compostos s’enfosquien en entrar en contacte amb la llum. Un d’aquests compostos serien les sals de plata que a l'afectar la llum es converteixen en plata i s’ennegreixen. Els invents i experiments de Joseph Nicéphore Niepce, Jackes Mandé Daguerre i William Henry Fox Talbot van donar com a resultat la primera “impressió” de la imatge a causa de la llum en material sensible.
Niepce
Les primeres fotografies, anomenades heliografies van ser realitzades cap al 1827 per Niepce, un complet desconegut per al gran públic aleshores, qui aconseguí una imatge mitjançant la utilització de la càmera obscura.
La fotografia més antiga que es conserva és una reproducció de Vista des de la finestra en Le Gras (La cour du domaine du Gras), obtinguda el 1826 des d’una finestra a Le Gras (França). Niepce capturà la foto amb una càmera obscura enfocada en un full de 20×25 cm tractat amb sals de plata després de 8 hores d’exposició. És la fotografia permanent més antiga que es conserva.
Talbot / el Calotip
Mentre Daguerre perfeccionava el seu sistema, Talbot va desenvolupar un nou procediment anomenat calotip cap al 1840.
Era un paper sensibilitzat amb nitrat de plata i àcid gàl·lic que un cop exposat a la llum era posteriorment revelat. Requeria exposicions d’uns 30 segons només. Aquest procediment és el primer que genera una imatge en negatiu que podia ser positivada tantes vegades com es volgués.
Maxwell / la fotografia a color
L'any 1861, el físic britànic Maxwell va aconseguir amb èxit la primera fotografia a color mitjançant el procediment additiu de color. Però la fixació de la imatge perdurable i resistent es va aconseguir l’any 1869 amb la invenció del cel·luloide. Cap a finals del segle XIX van ser fabricades a escala comercial.
Però com funciona la fotografia?
A la natura existeixen alguns materials que reaccionen amb la llum (materials fotosensibles). La plata, per exemple, amb el pas del temps es torna fosca i s’ha de “netejar” amb productes químics, com ara el bicarbonat. Aquesta propietat d’enfosquiment de la plata, causada per una cosa tan simple com l’exposició a la llum és la base de la fotografia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.