FOTOGRAFIA

La fotosensibilitat

A la natura molts materials són sensibles a la llum. Per exemple, la nostra pell reacciona a la llum, que acoloreix les parts del nostre cos que s’hi exposen, mentre que les parts ocultes segueixen blanques (pensem en la marca que el rellotge deixa al canell). Això es pot comprovar amb una senzilla experiència: col·loca sobre un full de diari un objecte; passat un temps, observaràs que el full ha reaccionat davant la llum i l’objecte hi ha deixat la seua empremta, el seu contorn sobre el paper.

Com funciona la fotografia?

La tècnica fotogràfica es basa en la resposta a la llum de certs metalls fotosensibles, els halurs de plata. Ja sabem que la plata té la propietat d’enfosquir-se amb la llum; gràcies a aquest fenomen químic i als avançaments físics de la càmera obscura, tenim les càmeres analògiques, que treballen amb una pel·lícula emulsionada amb plata química i que, en un laboratori, per procediments químics, es pot revelar perquè es conserve durant segles.

Les parts d'una càmera

By Anuskafm CC Parts càmera 

1. Lent                          

2. Diafragma              

3. Anell d'enfocament

4. Mirall a 45º                   

5. Cortina      

6. Fotosensor               

7. Pentaprisma            

8. Visor                           

9. Zapata                           

10. Montura        

11. Cos                          

12. Botó obturador   

13. Panel de control.

L'evolució de la fotografia

Segle III a.C.

El fenomen òptic sobre el qual es basa la fotografia ja va ser conegut per Arquímedes. 

Segle X

Alhazen va portar a terme diversos estudis sobre la reflexió i la refracció de la llum, l'origen de l'arc de Sant Martí i l'ús de les lents, construint l'anomenada càmera obscura.

Segle XVI

Més tard, la càmera obscura va ser descrita per Leonardo Da Vinci de la següent forma: 

"Si en una habitació totalment a les fosques, es realitza un forat petit pel qual passa la llum, en la paret oposada es forma una imatge invertida de l’escena exterior."

By Mario Bettini CC Càmera obscura

Segle XVII

La càmera obscura, que fins aleshores consistia en una habitació, es transforma en un instrument portàtil de fusta. Els científics continuaven experimentant amb sals de plata, observant com s’enfosquien amb l’acció de la llum. Encara no es podien fixar les imatges.

Segle XVIII

Es va descobrir que alguns compostos s’enfosquien en entrar en contacte amb la llum. Un d’aquests compostos serien les sals de plata que a l'afectar la llum es converteixen en plata i s’ennegreixen. 

Segle XIX

Els invents i experiments de Joseph Nicéphore Niepce, Jackes Mandé Daguerre i William Henry Fox Talbot van donar com a resultat la primera “impressió” de la imatge a causa de la llum en material sensible.

a) Niepce / l'Heliografia

Les primeres fotografies, anomenades heliografies van ser realitzades cap al 1827 per Niepce, un complet desconegut per al gran públic aleshores, que va aconseguir una imatge mitjançant la utilització de la càmera obscura. Es tractava de fotografies de positiu directe. Niépce distingia entre les imatges que havent sigut obtingudes amb aquest mètode suposaven reproduccions de gravats ja existents, anomenats «heliogravats», i les imatges captades directament del natural per la càmera, a les que anomenà «punts de vista».

CC Ecured

El procediment suposava la utilització de la càmera obscura i emprar diferente materials com suports sensibilitzats, entre ells el paper, el cristall o diversos metalls com l'estany, el coure, el peltre, entre altres. Per a l'obtenció de les imatges es precisava un temps d'exposició de la placa a la llum durant huit hores. 

Segons el contracte d'associació subscrit amb Daguerre, el dia 14 de desembre de 1829, per al desenvolupament i comercialització de l'invent, el mètode es trobava compost dels següents passos: «en una pedra, un paper o una placa de metall —de coure platejat, per exemple— s'estenia un vernís realitzat amb betum de la Judea dissolt en oli essencial d'espígol, posteriorment s'exposava la placa a la llum en la cambra obscura, per passar després a banyar la mateixa en un dissolvent compost d'oli d'espígol i d'oli de petroli blanc i, posteriorment, rentar-ho amb aigua temperada, podent-se llavors apreciar la imatge obtinguda». 

Aquest mètode no va resoldre del tot la qüestió de la fixació de les imatges, motiu pel qual s'acabaven perdent. La fotografia més antiga que es conserva és una reproducció de la cour du domaine du Gras (vista donis de la finestra en Li Gras), obtinguda el 1826 donis d’una finestra a li Gras (França).

Niepce capturà la foto amb una càmera obscura enfocada en un full de 20×25 cm tractats amb sals de plata després de 8 hores d’exposició. És la fotografia permanent més antiga que es conserva.

b) Daguerre / el Daguerreotip

c) Talbot / el Calotip

Però com funciona la fotografia?

A la natura existeixen alguns materials que reaccionen amb la llum (materials fotosensibles). La plata, per exemple, amb el pas del temps es torna fosca i s’ha de “netejar” amb productes químics, com ara el bicarbonat. Aquesta propietat d’enfosquiment de la plata, causada per una cosa tan simple com l’exposició a la llum és la base de la fotografia.

La recerca de la imatge en moviment

Captar l’instant fotogràfic no queda molt lluny de descompondre el moviment en imatges successives.

Les primeres experiències es van inspirar en els treballs d’ Edward Muybridge, que investigava científicament el moviment animal, realitzant fotografies de cavalls a la carrera.

Per una altra banda, E. J. Marey inventà un fusell fotogràfic capaç de captar el moviment.

Les experiències que condueixen a la creació d’imatges en moviment es basen en el fenomen conegut com a persistència retinal. Consisteix en el fet que la imatge, una vegada formada a la retina, es queda impressionada durant un instant. Si s’aconsegueix que, per la velocitat amb què es projecten els fotogrames des d’un mitjà mecànic, la imatge anterior encara no haja “esborrat” de la retina quan l’ull percep la següent, tindrem una il·lusió de moviment, origen de la percepció cinètica.

Els primers invents relacionats amb aquest fenomen van ser el taumatrop, el fenaquistoscopi, el zoòtrop i el praxinoscopi.

Sense llum no hi ha fotografia, NO HI HA IMATGE!

La millor forma de comprovar- ho és practicant- ho.

ÀNIM, 😊