Pictorialisme
Fotoperiodisme
Surrealisme
Documentalisme
Gràcies a la invenció de la fotografia i a la inquietud de l'home per captar i transmetre els esdeveniments, ens ha estat possible gaudir visualment de la història contemporània.
Els antecedents del fotoperiodisme els trobem en la fotografia documental de la segona meitat del s. XIX. Aquestes imatges tenen un gran valor informatiu pels fets que hi representen, però també per altres tipus de factors socials o laborals de l'època, que es revelen a través dels personatges retratats.
By Miguel García CC ejercito
Els temes que es tractaven engloben des de la construcció de grans infraestructures, com ponts, monuments i línies de ferrocarril, fins a l'arquitectura i l'arqueologia de països exòtics.
Als Estats Units, un tema ideal per als fotògrafs és la construcció del ferrocarril transcontinental, que simbolitza la conquesta de l'oest nord-americà.
També es fotografien les expedicions geològiques i els grans espais naturals amb la intenció de difondre la necessitat de preservar els paisatges únics i salvatges. Aquests indrets es convertirien posteriorment en parcs naturals.
L'estil d'aquestes fotografies és molt pictòric, amb un acurat estudi previ de la llum i la composició, i una ampla profunditat de camp. Aquestes fotografies es comercialitzen i es compraven com a gravats o litografies i s'utilitzaven també per il·lustrar llibres.
Pictorialisme
Es podria dir que la fotografia no va ser considerada art fins a finals del segle XIX gràcies als pictorialistes, aquest grup va nàixer per a fer possible això. Van sorgir a Europa, Anglaterra i Àustria.
L'objectiu del pictorialisme clarament era que la fotografia arribés a tenir el valor tan important que tenia la pintura i l'escultura. Per a això, van crear diverses tècniques i efectes per tal d'apropar-se a la pintura, com ara la goma bicromada o el bromoli (així aconseguien que les fotografies semblessen un dibuix), també utilitzaven el desenfocament (efecte floue).
By Nos mojamos Tod@s CC pictorialismo
Recorrien al joc amb les llums i ombres, col·locaven filtres o altres objectes per impedir veure amb nitidesa. És a dir, que es recolzaven en l'èmfasi de tipus manual perquè siguen acceptades com a arts plàstiques. Així, s'encasella al pictorialisme com a germana menor de la pintura. Quelcom que es feia també era destruir el negatiu i així apropar-se al concepte d'obra d'art única.
El pictorialisme suposa una selecció molt acurada dels temes de les obres, entre els quals destaquen els paisatges (dies de pluja o núvol, brumes marines o totes aquelles condicions atmosfèriques en què no es permet que les imatges siguen nítides) i els retrats (sentint predilecció per la figura femenina).
Alguns autors pictorialistes són Peter Henry Emerson i Henry Peach Robinson, els pictorialistes reconeixen també influències i antecedents de Julia Margaret Cameron.
Fotoperiodisme
Màgnum acaba de fer 6 dècades de mostrar històries del nostre món en una sola instantània. De captar i reproduir en una sola fotografia tota la cruesa i realitat de la societat. 60 anys de fotoperiodisme portat al límit mateix de l’aventura i el perill.
Era l’any 1943 quan, treballant per a la revista Life, Robert Capa, hongarés, i George Rodger, britànic, van decidir fundar la companyia Màgnum amb la finalitat de treballar d’una manera independent; de fotografiar i captar amb tota llibertat i qualitat aquelles imatges i moments de la història que ells mateixos escolliren. Al costat del polonés David Chim Seymour, l’alemany William Vandivert i el francés Henri Cartier-Bresson, en 1947, en una entranyable sopar d’amics al Moma de Nova York, van consolidar la que és una (per no dir la que més) important empresa fotogràfica del món.
Ells van viure el desembarcament d'Omaha l’any 1944; ells van ser els primers a entrar als camps de concentració nazis per a mostrar al món les atrocitats que allà van ocórrer; ells van ser els primers fotògrafs occidentals que obriren pas en l'extinta URSS quan Stalin va morir. Eren com una germandat, unida, però lliure. Disposada a mostrar al món la realitat en la qual vivien; a mostrar-los les transformacions socials tan importants que durant tot el segle XX es produïren; a ser els ulls de la gent i posar a les nostres pròpies cases els horrors de les guerres i els canvis polítics. 
Amb una Leica a la mà ells, professionals com cap, en una època, en què ser fotoperiodista era un honor i un orgull; en què era quelcom més que un simple treball remunerat, van ser capaços de donar la seua vida per la seua feina. D’aquells cinc grans fotògrafs, Robert Capa va morir en trepitjar una mina antipersones a Indoxina, on havia anat per a cobrir les rebel·lions contra els francesos. A Seymour el van metrallar els egipcis al Canal de Suez quan cobria un intercanvi d’ostatges. Bischof, un suís que va ser contractat al cap de poc temps d’obrir-se l’agència, va morir en un accident als Andes on havia anat a cobrir un altre reportatge… Màgnum és un mite dins de la fotografia i pertànyer o haver pertangut a ella un honor per a qualsevol fotògraf del món.
Surrealisme
El surrealisme com a avantguarda va ser fundat a principis dels anys 20 del segle XX per André Bretón. L'artista francés assentà les bases del moviment en el manifest publicat el 1924.
El surrealisme va sorgir com un estil literari, però aviat es va estendre a altres arts, entre elles la pintura i la fotografia. En poc temps es va convertir en un moviment artístic universal.
1. Rayogrames, de Man Ray.
Man Ray anomenà "rayograma" –en honor al seu àlies– a la tècnica fotogràfica sense càmera emprada des del segle XIX per la que s'obté una imatge única amb la silueta d'objectes col·locats sobre un paper fotosensible exposat a la llum.
By Juliana CC Rayograma
La "shadografia" és una tècnica fotografica creada pel pintor alemà Christian Schad (1894-1982) consistent en fotografies sense càmera (com després farien Man Ray o Moholy-Nagy) dins dels anomenats foto experiments dadaistes.
Al llarg de la seua vida, Moholy-Nagy es va dedicar a experimentar amb la tècnica del fotograma. Un fotograma és la imatge que resulta de la incidència de la llum sobre una superfície fotosensible, que posteriorment és fixada per a la seua conservació.
Característiques generals del surrealisme:
1. Automatisme
2. Representació inconscient de la realitat
3. Manipulació de les imatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.